Cap allà al 2018, em vaig plantejar tenir un estiu diferent. Tenia ganes de viatjar, conèixer a gent d'arreu del món, ajudar a altres persones i viure una experiència tota sola, per això vaig decidir marxar a l'aventura i endinsar-me en el món del voluntariats internacionals. Vaig estar dues setmanes a Salònica, Grècia, col·laborant amb l'associació Elix, on feia de voluntària en un esplai d'estiu amb nens i nenes amb diferents discapacitats.
Al voluntariat, hi participaven persones d'arreu del món. Hi havia de tot, francesos, italians, turcs, russos, belgues... fins i tot mexicans! Era impressionant la barreja cultural que hi havia en un mateix lloc. A més, conviviem amb dos persones de Salònica, que eren els nostres camp leaders i ens ajudaven a adaptar-nos.
Vivíem en una escola, com ben bé podria ser la meva escola primària, d'aquí a Vilanova. Els llits eren els típics matalassos de gimnàs de cole i la cuina era una classe ordinària equipada amb uns pocs electrodomèstics i estris de cuina. El nostre menjador ho vam construir en un gran pasadís amb taules escolars on menjàvem conjuntament i els mateixos lavabos es convertien en dutxes equipades sense aigua calenta. I tot i que pugui semblar molt rudimentari i cutre, de veritat que no ens calia res més i ben feliços que vam estar convivint en una simple escola! Aprens a valorar les coses d'una manera diferent i et dones compte de que no cal una súper cuina o dutxa per sentir-te còmode i com a casa.
Tots els matins, de dilluns a divendres, venien els nens i nenes i els hi ajudàvem i jugàvem amb ells, amb activitats físiques, artístiques o manuals. Hi havien dos psicopedagogs que organitzaven diàriament les activitats a fer i ens ajudaven en el cas que hi hagués algun problema. També, ens van ensenyar paraules bàsiques en grec per poder comunicar-nos i entendre'ns millor amb ells. El día a día amb els nens era realment gratificant i et senties molt realitzat. Aprenies moltíssim tant d'ells, com dels teus companys, i a més t'ho passaves molt bé!
A les tardes, i als caps de setmana, teníem temps lliure colectiu. Alguns dies preparavem activitats pels nens, altres visitàvem la ciutat i els caps de setmana fèiem excursions fora durant tot els dia, inclús un día vam anar a una típica platja paradisíaca Grega, era impressionant! Gràcies a aquestes activitats, vam crear una gran familia entre tots i encara avui dia amb alguns mantenim el contacte.
En conclusió, si em preguntessin si recomanaria una experiència de voluntariat internacional, sens dubte diria que si! És una aventura molt gratificant, la qual t'ajuda a obrir la ment, a avançar personalment i a espavilar-te en un indret que no conèixes, a més de que fas amics d'arreu del món i et quedes amb un record molt macu que mai oblidaràs. Així que, no ho dubteu pas i endiseu-vos de cap en el món dels voluntariats internacionals!!!
Maria Elena López
